Els instituts d’estudis comarcals i la cooperació al voltant del territori.

Els instituts d’estudis comarcals, popularment coneguts com IDECOS, són institucions sorgides al caliu de la reivindicació democràtica, de la promoció de la participació social i del component territorial, pel coneixement del territori. Són entitats amb la comarca com a marc preferent d’estudi i difusió dels seus resultats, implantades també a escala local. Sorgeixen aquests centres, principalment durant les dècades de 1980 i 1990, com a agrupacions d’estudiosos de diverses disciplines interessats per un àrea, normalment residents o lligats a ella per diferents lligams, habitualment amb una visió i formació diferent a la d’altres com els cronistas locals. D’aleshores encà la seua tasca, desigual com diferent és també l’entitat d’uns i altres instituts, ha donat lloc a variades iniciatives d’investigació, de debat, de dinamització cultural, en ocasions amb intervencions vinculades a la defensa del patrimoni cultural, el medi ambient, el territori, etc. Diverses revistes periòdiques i nombrosos llibres, unes i altres en molts casos de reconegut prestigi, són la principal petjada d’anys de treball, representant una aportació decissiva a la nostra cultura.

Tot i l’existència de la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals (FIECOV) i la col.laboració més intensa entre alguns d’ells, és ben cert que aquestes entitats han desenvolupat la seua tasca amb una insuficient connexió, sense la suficient cooperació o intercanvi d’informació entre elles. A més a més, els centres d’estudis en general afronten a hores d’ara un estancament quan no reducció del nombre de socis o al- menys una disminució de la seua implicació, sobretot d’aquells que més treballen, amb una progressiva elevació de l’ edat mitjana dels mateixos. El lògic desgast dels promotors o membres més actius, els canvis socials, la crisi econòmica que marca altres prioritats a moltes persones, però també canvis en els interessos sobre estudis i la seua aplicabilitat han influït en aquesta evolució. Després d’anys anys de treball i en el context d’una crisi que també afecta al finançament de les entitats, el futur mostra núvols a l’horitzó.

L’esmentada situació d’aquestes entitats obliga a replantejar parcialment el paper dels instituts, afegint nous camps de treballs i en ocasions incrementar la seua aplicabilitat per tal d’afavorir un rejuveniment dels seus associats, un major paper social i fins i tot la seua pervivència. També cal a més a més plantejar altres estratègies de gestió i de finançament adaptades a les noves circumstàncies. Aquesta situació coincideix amb l’interés per part de l’actual equip rector de la Universitat de València i especialment pel seu Vice-rectorat de Participació i Projecció Territorial, encapçalat pel vice-rector Jorge Hermosilla Pla, per projectar la institució universitària al carrer. Des d’aquesta es pretén col.laborar en major mesura amb les persones i entitats presents al territori, un plantejament ja exposat un any enrere a la primera trobada entre la universitat i els instituts d’estudis comarcals.

En eixe context, el passat día 1 de desembre vaig participar com a membre de la taula rodona “Economía y desarrollo local”, al Saló Joan Fuster de la Facultat de Geografia i Història, convidat pel Vicerectorat de la Universitat de València, en el marc del “Segundo encuentro Universitat de València – Institutos de estudios comarcales” organitzat per l’esmentat vice-rectorat. Vaig tindre l’oportunitat de estar present en eixa taula rodona que comptava amb la participació del Catedràtic d’Economia Aplicada Josep Mª Jordan Galduf; el de Geografia i membre de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local Javier Esparcia Pérez; el professor del Departament de Direcció de Empreses Tomás González, tots ells de la Universitat de València, junt amb altre tècnic en desenvolupament local, en el seu cas vinculat a l’agència de desenvolupament local de la Vall de Gallinera, Victor García, alhora membre de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. En aquest event, a més a més, de permetre retrobar-me amb Josep Mª. i Javier, vells amics i companys d’altres forums, l’exposició dels integrants de la taula i les intervencions del públic la van fer al meu parer amena i profitosa, fins i tot per a qui com jo habitualment sóc critic amb eixos formats.

Qüestions relevants com la recerca d’una economia social, el desenvolupament endogen a partir dels recursos propis i amb implicació dels actors locals, la promoció real i efectiva dels processos participatius, el planejament estratègic ajustat a la realitat, l’aplicació de la innovació i la competitivativat, el decissiu manteniment dels serveis bàsics, l’urgent superació dels localismes i promoció de la cohesió territorial, etc., van ser alguns dels conceptes més reiterats al llarg de les intervencions. Són aquests i altres elements necessaris pels models de desenvolupament local més harmònics i efectius i on els instituts d’estudis tenen camp per realitzar aportacions.

Als instituts d’estudis ha predominat, com indica el seu nom, la investigació i la difusió d’eixos coneixements sobre un altre enfocament reivindicatiu en lo cultural, ambiental o social. Aquests al cap i a la fi tenen a altres col.lectius el seu canal, tot i que aquest darrer està present en major o menor grau als instituts. Únicament el Centro de Estudios la Serranía, el CELS, ha prioritzat des del seu origen al plantejament reivindicatiu, en molts casos combatiu, una visió ja plantejada quan aquell dia de 1991, a Tuéjar, en el marc de les reunions inicials, quan els presents vam triar eixa denominació.

A la trobada es va plantejar entre altres coses la conveniència de reflexionar sobre el futur paper a desenvolupar pels centres d’estudis. En tant que entitats lligades al territori poden i deuen continuar contribuint, en ocasions amb nous enfocaments o àrees de treball afegides als anteriors. Moltes aportacions en eixa línia es van fer al llarg de la trobada, especialment i pel que fa al desenvolupament local al darrer matí, algunes d’elles propostes concretes. Però entre elles podríem destacar la idea de fomentar la cooperació entre els centres d’estudis i la vertebració d’una estructura, inclosa una infraestructura de comunicació.

Per a qui redacta aquestes línies, i per extensió per a tot l’equip de Pebrella ATF Consultora, la cooperació, i ara en aquests temps dificils més que mai, és una qüestió essencial alhora que resulta operativa la idea d’una xarxa de comunicació entre els que tenen uns interessos u objectius en comú, que al cap i a la fi és la finalitat d’Alter 21.

Partint de la nostra experiència, a la meua exposició, com havia fet a la ponència editada en les actes, vaig defensar la cooperació entre els centres d’estudis i entre aquests i altres entitats com la universitat. També ho vaig fer respecte a la relevància de potenciar canals específics de comunicació per afrontar eixe aillament que tant afecta a aquestes entitats com ho fa amb l’emprendedor, amb qui desenvolupa un projecte, amb el poble que impulsa una iniciativa, etc. Pensem que és inevitable en l’àmbit dels que treballem al territori, per ell i per una societat més justa, per un desenvolupament local equilibrat.

A la clausura de la trobada es van exposar les propostes que des de la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals (FIECOV) es plantejava desenvolupar conjuntament a curt plaç. Així un congrés, unes jornades específiques sobre desenvolupament rural o la valoració de l’engegament d’una plataforma de comunicació entre instituts són algunes de les actuacions previstes pel 2013. Des d’ací valorem positivament eixa proposta alhora que confiem en que aquestes iniciatives es desenvolupen en el marc d’una cooperació real entre instituts i universitat, en tot el sentit de la paraula, en igualtat de condicions, fins i tot plantejant col.laborar amb altres persones i entitats. Cooperació efectiva en eixa igualtat de condicions, proximitat entre universitat i les entitats directament lligades al territori, no sóns únicament una oportunitat sino més bé una necessitat. Tot això més encara en els temps dificils que travessem i on desgraciadament encara anem fent camí costera avall.