El compostatge com alternativa en la gestió de residus sòlids urbans.

Pel fet d’existir tots generem residus i el nostre mode de vida actual es pot caracteritzar des d’un punt de vista ambiental tant per l’alt consum de recursos naturals i energètics com per l’elevada producció de residus per càpita. És per això que a la qüestió dels residus hi ha una màxima que ja comença a sonar a clàssica tot i que sovint s’oblida: El millor residu és el que no es genera. Una bona gestió dels residus comença preparant i desenvolupant el marc necessari per a no generar-los.

La bossa que es diposita als contenidors de residus sòlids urbans es coneix tècnicament com a “bossa gris” i els seus continguts es poden separar en diferents fraccions atenent al seu origen. La més gran d’aquestes fraccions és l’orgànica, que ve a ser entre un 40 i 50% del total dels residus que llancem a aquestos contenidors (el percentatge varia en funció d’autors i fonts estadístiques). Per tant qualsevol acció que tinga com a objectiu reduir la quantitat d’aquest residu orgànic que acaba a un abocador és prioritària a l’hora de dissenyar una bona gestió de residus. A més a més, aquesta fracció orgànica és una de les més problemàtiques als abocadors en ser la responsable de bona part de les molèsties (com les pudors) i de l’aparició d’elements contaminants com els lixiviats resultants de la seua putrefacció.

Compost

Una bona gestió d’aquesta fracció orgànica deu començar en la pròpia llar, cal que es separe i no es barrege amb la resta de residus casolans. En aquest sentit caldria que mesures com l’aparició de contenidors exclusius per a la fracció orgànica, que segons el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana haurien d’estar funcionant als pobles de més de 2.000 habitants des de 2010, s’implementaren d’una vegada. Tot i que seria millor la implantació de sistemes de recollida porta per porta o IPW (de les sigles en Anglés Identify, press, weight: Identificar, premsar, pesar) que garantirien un correcta separació en origen com els que ja funcionen a altres contrades de l’estat.

El destí natural d’aquesta fracció orgànica una vegada separada hauria de ser el compostatge. És a dir la seua transformació en un adob agrari que ajude a fertilitzar els nostres camps i jardins. D’aquesta forma aconseguiríem complir varis objectius: Transformar un residu en recurs, una agricultura més sostenible en dependre menys d’agroquímics i reduir la quantitat de productes nocius que acaben colgats a un abocador o cremats a una incineradora (amb el corresponent estalvi per administracions i ciutadans). A més a més, el compost és un producte amb valor comercial i es pot consumir generant un estalvi o vendre a altres generant un benefici.

El compostatge consisteix en un procés aeròbic basat en la degradació bioquímica de la matèria orgànica. Aquesta degradació de la matèria la desenrotllen els bacteris i fongs presents en els mateixos residus, i té com principal resultat l’obtenció d’un material bioquímicament estable, el compost.. Aquest procés es pot desenvolupar tant a plantes especialitzades com, per la seua facilitat, a la pròpia llar. Bàsicament el que es fa es barrejar els nostres residus orgànics amb altres materials i sers vius de forma que les interaccions que es produeixen acaben per produir el compost. De vegades, els llots de les depuradores d’aigua són barrejats amb la fracció orgànica dels residus urbans, ja que els primers tenen un gran contingut en microorganismes que degraden la matèria orgànica, i conseqüentment, s’accelera el procés de compostatge.

Com ja he comentat es tracta d’un procés senzill i sense molèsties, no massa diferent de la producció tradicional del fem. Ací tingueu un manual de compostatge en castellà amb diverses experiències, ací altre en valencià dedicat al compostatge en vivendes unifamiliars, horts i jardins i ací altre en valencià dedicat al compostatge en apartaments . El compostatge es pot desenvolupar a una senzilla pila o muntó, però el més recomanable es recórrer a un compostador que ens facilite molt el treball. Es tracta d’un procés que dura uns mesos i no requereix més que de l’aport de materials i d’alguns sacsejaments i recs ocasionals. Per als que no heu visitat l’enllaç del manual de compostatge per apartaments vos contaré que en aquest cas es tracta de vermicompostatge, és a dir els llambrígols que viuen en un contenidor són els encarregats principals de transformar els nostres residus orgànics en un substrat fertilitzant. Els compostadors solen tindre un preu raonable i la seua amortització és ben ràpida. El més usual és que els compostadors es carreguen per dalt i per la part de baix ens lliuren el compost ja processat.

Compostador de Jardí

A l’hora de planificar des de l’administració el compostatge dels residus hi ha diverses escoles de pensament. Al nostre estat dominen les experiències que centralitzen la producció de compost a grans plantes que concentren els residus de vàries localitats. Tot i que la idea sobre el paper no és mala, sobre el terreny es troba amb grans problemes. El primer és que, en no implementar-se polítiques de separació prèvia, els residus orgànics arriben molt barrejats amb altres materials el que encareix el procés productiu i li lleva qualitat al resultat final. La segon es que aquestes empreses solen ser prou descuidades en la prestació del servei públic (aquesta és una manera eufemística de dir que com cobren normalment per altres conceptes i el procés del compostatge no els preocupa massa pel qual sovint molt material compostable acaba als abocadors).

Vermicompostador

Hi ha indrets, alguns al nostre estat, on s’ha optat per plantes locals de compostatge complementades pel compostatge a la llar de forma que els treballs es poden desenvolupar amb molta més cura. El compostatge a la llar en aquestos cassos es fomenta per mitjà de subvencions a l’adquisició dels compostadors i per, el que és més important, deduccions en la taxa de residus que han de pagar les llars que tenen aquestos compostadors. Per si l’obtenció d’un fertilitzant ecològic i barat no fora prou incentiu per aquestes persones, cal reconèixer que aquest sistema funciona probablement millor allà on s’implementen sistemes de recollida porta per porta o IPW que garanteixen que el compostador és alguna cosa més que un adorn de la llar. L’avantatge d’aquest model difús rau en que la inversió a realitzar en infraestructures per part de les administracions és menor i que els volums de fem a tractar són més reduïts, el que baixa costos i també el risc de contaminació en ser més menut la quantitat de material a controlar. A més a més, d’esta forma també es fomenten principis tan importants en matèria de residus com la proximitat, la responsabilitat i l’autosuficiència.

Planta de compostatge

El compostatge no és l’única solució que s’està donant per a la fracció orgànica dels residus. Ara està molt de moda la biometanització que consisteix en la fermentació anaeròbica de la fracció orgànica present en els residus, mitjançant el qual s’obté biogàs. A banda d’aquest gas, durant el procés de fermentació també s’origina un subproducte lleugerament bàsic (pH = 7,5) i no estabilitzat al que se li atribuïxen una sèrie de propietats fertilitzants millorant part de les característiques físiques del sòl (augmenta la retenció de la humitat i la quantitat de infiltració de aigua). La biometanització té els mateixos problemes que el model de compostatge a gran escala: Requereix de grans inversions i grans instal·lacions que tenen un important impacte. Cal tenir en compte que el biogàs es pot emprar per a produir electricitat però que la seua combustió per a produir-la lliurarà a l’atmosfera C02 i contribuirà a l’escalfament global del planeta. Un efecte que també es produiria si aquest biogàs es lliura a l’atmosfera sense ser cremat (en aquest cas segons l’IPCC, el Panell Internacional d’estudi del canvi climàtic, el seu efecte sobre l’atmosfera es multiplica per 23). Cal dir que, en principi, aquest CO2 en ser d’origen orgànic recent -no com el dels combustibles fòssils- és del que els mecanismes naturals d’absorció que té el planeta poden assumir sense problema. Però el compost té en aquest camp una superioritat innegable sobre la biometanització que es basa en dos principis bàsics:

1. El compost ajuda a desenvolupar nova vegetació que contribueix a la fixació del CO2 i evitar l’escalfament global. En aquest sentit el compost és molt superior al substrat subproducte de la biometanització.

2. L’ús de compost evita la utilització al camp i jardins d’agroquímics que han consumit molta energia en la seua producció i transport i, per tant, han contribuït a l’escalfament global en no ser pel general aquesta energia d’origen renovable.

És a dir, el compostatge ens permet actuar localment mentre pensem globalment mentre que la biometanització tot i tindre els seus avantatges ens situa en un panorama menys favorable.

Un aspecte important és que el compostatge es pot inscriure a altres àmbits diferents del dels residus sòlids urbans. A banda de ser un destí natural per a residus d’origen agrari i ramader, no hem d’oblidar que pot tindre un paper fonamental a l’hora de lidiar amb determinats residus orgànics produïts per altres sectors com l’agroindustrial sempre i quan es tracte de residus sense contaminants aliens. D’aquesta forma els residus es poden transformar en subproducte i en una font complementària de beneficis per aquestes empreses que a més a més s’obliden dels costos de gestió del residu.

Compostador

El compostatge és una eina interessant per al futur del nostre desenvolupament ja que ens permet transformar la fracció més important dels nostres residus en un recurs. Un element que aporta un important grau de sostenibilitat en disminuir els elements contaminants que acaben en abocadors i altres instal·lacions i en ajudar a reduir el consum d’agroquímics contaminants i perillosos. A més a més, en tractar-se d’una producció de caire local ajuda a reduir dependències i la cadena de transport amb un important estalvi energètic i d’emissions de les que contribueixen a l’escalfament global. En ser un procés senzill i a l’abast de tothom permet també que part de la iniciativa de la seua elaboració es desenvolupe a la llar reduint la necessitat d’instal·lacions perilloses i molestes com abocadors i també les despeses públiques en recollida i tractament de residus.