Fracking, un debat que no hauria ni d’existir.

Hui 14 de febrer i dia dels enamorats el nostre govern estatal mostra altra vegada que s’estima moltes coses però no el territori. El portaveu del partit que el recolza amb la seua majoria absoluta d’escons ha afirmat que votaran contra la iniciativa de prohibir el fracking a tot l’estat. A la ràdio he sentit com el seu portaveu deia alguna cosa com “no ens podem permetre deixar de banda una tecnologia que ens ajude a reduir la forta dependència energètica que patim”. Això és regirar la realitat per a que quadre amb els interessos propis. Un primer aclariment conceptual: Basar la política energètica en recursos no renovables és enfortir dependències, siga de recursos aliens o siga dels recursos que controla algú en concret.

El fracking, a banda de generar una nova dependència d’un recurs finit, genera un notable impacte ambiental i territorial que es pot traduir en una notable pèrdua de qualitat de vida per a moltes persones. El cicle del gas d’esquist extret amb el fracking és insostenible a totes les seues parts: És insostenible el procés d’extracció, és insostenible en la seua comercialització en ser finit i és insostenible en el seu consum ja que com tots els hidrocarburs lliura COd’origen fòssil a l’atmosfera en cremar-se contribuint al canvi climàtic. Per als que no coneguen bé la qüestió del fracking faré un breu resum: Aquesta tècnica consisteix a extraure gas de la roca mare per mitjà de la injecció d’aigua barrejada amb compostos químics. Uns productes químics la fórmula dels quals no es publica. Aquesta actuació consumeix aigua que no ens sobra precisament a les nostres latituds, també l’embruta de múltiples formes, contamina els sòls i, segons alguns, augmenta el risc de moviments sísmics a la zona d’extracció. Ací i ací  tingueu informació més detallada al respecte i ací el magnífic documental “Gasland” que conta els resultats del fracking allà on s’està executant. Cal recordar que un bon grapat de municipis del nostre interior han estat triat com a objectius per a l’aplicació d’aquesta tècnica i que alguns d’ells han començat ja a mostrar la seua oposició.

D’altra banda, si volem reduir dependències no s’entén perquè s’han rebaixat els primes i ajudes a les energies renovables. Sectors als que havíem esdevingut capdavanters a escala mundial com l’eòlic -tot i les greus errades ambientals i perjudicis del model de desplegament triat- veuen ara amenaçada la seua continuïtat. Un element del nostre futur energètic amb una importància clau tant econòmica como social i ambientalment es veu així entrebancat mentre busquem a qualsevol preu com mantenir un model obsolet que en part és responsable de la crisi que patim. És un luxe que no ens puguem permetre matar les energies alternatives per a implantar el fracking. Fora de l’àmbit esportiu i determinades formes de burrera, en quantes coses pot el nostre estat presumir de ser capdavanter i produir i vendre tecnologia a escala mundial?