Al Voltant de la Privatització del Bosc.

Ortega y Gasset decebut amb l’orientació de la constitució que elaborava la 2ª República va escriure a un article el 1931 allò de “No és això! No és això!”. Alguna cosa semblant podríem afirmar en vore tot el que s’ha dit des de la Generalitat en referència als projectes de privatització dels boscos que s’estan presentant i aprovant.

Hem estat molts els que defeníem que calia un aprofitament sostenible dels forests per tal d’evitar que els incendis i altres agressions fruit de l’abandonament acabaren amb ells. Però el model que ara es pretén implantar, basat en la concessió a empresses de la gestió i aprofitament del bosc per llargs terminis de temps a canvi de pagaments minvats ens fa cridar l’orteguià “No És Això!”. Ni de lluny és això.

Pot ser que una empresa gran faça una gestió ecològica del bosc, però m’arrisque a dir que mai serà sostenible. Deixant de banda el mal dels tancats cinegètics que ja pateixen a veïnes terres castellanes on la gent veu com es tanquen camins i s’intenten subvertir drets de pas i accés. Oblidant les tales indiscriminades. Mirant cap a l’altre costat pel que fa a les sobreexplotacions i fent com que no ens adonem del intents de requalificació i urbanització que ja hem vist fer a aquestes empreses o altres molt semblants allà on poden. Sense tindre en compte tot això, la proposta falla al que hauria de ser el seu element clau: El benefici de la població local, els habitants del nostre medi rural. Uns personatges sovint oblidats, i en aquest cas també per part dels que han protestat contra la Generalitat i el seu intent privatitzador. El bosc té un valor enorme per se i com a tal mereix tota defensa possible, però el nostre no és un bosc deshabitat i despoblat. Des de fa molts segles és l’escenari vital de comunitats d’humans que han desenvolupat un estat simbiòtic la pèrdua del qual és l’origen de bona part dels problemes actuals.

Aquesta nova desamortització podrà servir per a fer més rics a alguns que ja ho són, però no servirà per detindre un retrocés del bosc que ja dura més de cinc mil·lennis. La part més important dels beneficis fugirà ben lluny de la població encarregada de desenvolupar la gestió territorial integral necessària per a mantindre, millorar i ampliar els nostres espais forestals. Perquè la majoria dels problemes del bosc comencen fora d’ell. Comencen amb l’abandonament de pobles que veuen com es paren activitats agropecuàries o d’altre tipus que ajuden al seu manteniment, com es despoblen els carrers i envelleixen els pocs que queden. El gros d’aquestos diners acabarà en mans de societats d’inversió, bancs i tota la rècua que conformen els mercats que ens donen mala vida, mentre la gent dels pobles s’haurà de conformar amb alguns llocs de treball; que ja vorem la qualificació i salari que acaben rebent.

Un plantejament micro front al macro que es presenta tardaria potser un poc més en donar els mateixos beneficis econòmics a la Generalitat. O potser no, perquè al cap i a la fi, si hem de fer cas a la premsa ni tanmateix se li exigirà a aquestes empreses que paguen un canon en diners. Normal, els valencians anem sobrat de diners, i més les nostres administracions que li acaben de soltar cinc milions d’euros al València C.F. S.A perquè en tinguem massa a les butxaques. Potenciar l’aparició d’iniciatives locals al voltant dels mateixos recursos seria prou més intel·ligent. S’obtindria un guany similar per a l’administració i en quedar-se els beneficis als pobles ajudaria a reduir l’ampla escletxa econòmica i social que els separa de les zones urbanes. Una escletxa que ens costa molts diners a l’any en esta època de retallades. Si, a més a més, es treballara per a que aquestes iniciatives es desenvoluparen des d’una òptica sostenible aconseguiríem consolidar uns sectors i activitats que poden ser estratègics per al futur d’aquestes zones i tot el País Valencià.

Privatitzar el bosc, i més als preus que s’estan mostrant a la premsa, no ens ajudarà a eixir de la crisi, excusa universal per a totes les privatitzacions que ens imposen. Al contrari, significarà que hem deprés res dels problemes que ens han dut al forat al que estem.