Consideracions i reflexions al voltant del cultiu de biomassa o algunes coses que hauries de saber abans d’arrancar tarongers per a posar paulònies.

És un fet incontestable des del costat del consumidor que la biomassa és molt rendible. Hi ha prou amb aquesta comparativa per a vore-ho de forma clara (preus de març de 2013):

 

 

  • 1 Kg de pellets (cost 0,3 €uros) equival a un consum de 5 Kw/h d’electricitat (cost 0,9 €uros).

  • 24 Kg de pellets (cost 7,24 €uros) equivalen al consum d’una bombona de butà (cost 17,13 €uros)

  • 2 Kg de pellets (cost 0,6 €uros) equivalen al consum d’1 litre de Gasoil C de calefacció (cost 1,11 €).

Per si això fora poc, tal i com puguem comprovar a la següent gràfica, la biomassa ha tingut un comportament més estable pel que fa al seu preu que la resta de fonts d’energia i combustibles que es poden aprofitar de forma domèstica.

Evolució del preu de diferents combustibles.
Fer click sobre la imatge per a fer-la gran.

El que genera més dubtes és si és rendible la producció de biomassa. La Generalitat, seguint un vell costum, ha començat a vendre que la biomassa serà la nova salvadora dels nostres medis agrari i rural. Amb aquesta excusa es subhasten els millors forests valencians a preus molt baixos o es venen tones i tones de llenya cremada als boscos a un preu ridícul. De vegades barat pel simple fet de retirar la llenya cremada. Un procés que si es fa als primers anys després de l’incendi danya el sòl i compromet la capacitat de regeneració de la zona i, en definitiva, fa menys renovable el recurs.

Preus del pellet a finals de 2012.
Fer click sobre la imatge per a fer-la gran.

La biomassa pot ser tan salvadora com ho ha estat el turisme rural, el caqui, les nosequantes noves varietats de taronja o els serveis al majors. Sectors productius i econòmics que ningú dubta que són rendibles, de vegades sols en circumstàncies molt concretes, però que ni per separat ni en conjunt han aconseguit frenar una crisi agrària i rural amb arrels molt fondes que requereix d’un treball continuat i seriós per a la seua solució. Deixant de banda l’enfocament publicitari de la nostra administració autonòmica, cal remarcar que a més a més es parteix d’una estratègia errònia. No es pot fiar el futur de molts dels nostres pobles a la producció de biomassa per a la generació d’energia elèctrica. Al nostre territori no hi ha cap d’aquestes centrals i de les que s’han obert a l’estat els darrers anys algunes han tancat les seues portes recentment com ha estat el cas de Corduente  per manca de rendibilitat.

Central de Biomassa de Corduente.
Fer click sobre la imatge per a fer-la gran.

Qualsevol llaurador o propietari forestal que pense que el seu futur ha de passar per la biomassa (de forma completa o parcial), ha de tindre clar que la producció d’electricitat a partir de biomassa és complexa. No per qüestions tecnològiques sinó de mercat. Aquestes centrals han de competir en preus amb altres fonts d’energia que ja han amortitzat la inversió feta a les seues instal·lacions fa molts anys. És més, algunes energies com la nuclear conten amb ajudes públiques afegides (la coneguda com a moratòria nuclear ) mentre que les de les renovables es retiren . Estes ajudes van més enllà si considerem que a les nuclears se li dona permís per perllongar la seua vida útil per molt perilloses que puguen arribar a ser. Tot això sense entrar a fons en el debat de si aquestes fonts d’energia contaminants i generadores de residus perillosos paguen, tal i com exigeix la legislació, tota la reparació dels danys que causen vist que l’impacte que generen és molt difícil de mesurar en la seua totalitat. El propi sistema de pagament per l’energia generada als productors dificulta encara més tot l’afer, tal i com explicaré al proper paràgraf.

El mercat elèctric majorista funciona de la següent forma: L’oferta disponible es quadra amb la demanda en funció de les necessitats que hi ha. La font d’energia que es tria a cada moment per a l’abastiment és una qüestió de preu: Tenen prioritat les més barates disponibles en eixe instant. És a dir, primer es consumeixen energies com l’eòlica o la solar que tenen un cost zero en la seua producció i també la nuclear, que encara que no ho tinga no pot parar mai fins que esgote el combustible. A partir d’ahí entren les altres. El preu que es paga cada dia al mercat, és a dir el que es paga a tots els productors, és el de la darrera font d’energia que ha entrat al sistema eixe dia. És a dir, quant més produeixen centrals eòliques i solars més barata és la llumd’eixe dia i si un dia tenen grans produccions hi ha centrals d’altres tipus que poden parar perquè la seua oferta no va a ser adquirida en ser més cara.

Tot i el seu caire renovable, la biomassa competeix en desavantatge en aquest sistema. De primeres ha de fer front a la qüestió de les amortitzacions que ja hem comentat. Però encara és més important comprendre que mentre que l’eòlica o la solar no tenen costos de producció més enllà de l’amortització de la seua construcció, això és diferent per a les centrals de biomassa. Aquestes requereixen d’un cost mínim de recollida, transport i transformació dels materials que es dedicaran a la producció d’electricitat. És a dir, la biomassa té un cost marginal afegit que altres no tenen. A un parc eòlic o una granja solar no li costa res produir més electricitat, hi ha prou amb que bufe més vent o siga un dia més lluminós. A una central de biomassa l’increment de la producció dependrà d’un augment del consum de matèria prima i, per tant, del seu cost d’adquisició.

A llarg termini és d’esperar que la producció d’energia elèctrica de biomassa siga una realitat al nostre entorn. En eixe moment podrà jugar un important paper generant una producció de fons que sostinga el sistema a un cost molt més sostenible que la nuclear i les diferents tèrmiques actuals. Conta en aquest sentit amb un important avantatge respecte a altres fonts renovables com ara les eòliques, solars o hidràuliques; no depèn d’elements climàtics per al seu funcionament i per tant garanteix que sempre tindrem al nostre abast tota l’energia que necessitem. La seua producció és molt més elàstica i en ser modulable la producció en funció de les demandes i partir de bases sostenibles, pot esdevindre la base del sistema energètic futur.

A hores d’ara la producció elèctrica de biomassa és més rendible a escala local. Si s’aconsegueix un bon acord amb les propietàries de la xarxa de distribució i no s’imposen peatges massa elevats per accedir a esta un o varis pobles poden jugar la carta de construir la seua pròpia central d’energia i autoabastir-se a un preu raonable que a més deixaria importants ingressos locals.

La producció de biomassa per a les grans centrals té un gran risc en poder perdre’s part del mercat en molt poc de temps. Té més sentit produir-la per a l’exportació cap a estats on aquestes centrals ja funcionen des de fa anys o orientar la producció a la fabricació d’astelles i pellets per a la biomassa tèrmica. Aquesta opció tot i ser més segura també té el seu costat fosc. Tot i que cada vegada són més, encara hi ha pocs consumidors al nostre estat i encara menys productors industrials d’aquestes matèries. Sense una oferta i una demanda clares el mercat del producte queda en unes poques mans que es centren en el seu benefici propi. Una situació ben coneguda ja al sector agrari i agroalimentari al que qui domina la distribució imposa preus baixos al productor.

Caldera de biomassa.
Fer click sobre la imatge per a fer-la gran.

Aquesta realitat ens imposa que hem de trobar la forma que la biomassa que produïm i explotem siga rendible a escala local. Un mercat al que productor i consumidor estan tan a prop que no calen massa intermediaris. Hem de concebre la producció de biomassa, al menys pel moment, com un projecte global local al que produïm i consumim a un entorn molt proper. No est pot començar aquesta producció si no es conta amb calderes locals on cremar allò que produïm, ja que d’altra forma estarem entrant a un mercat complex al que puguem perdre molt. L’adopció de biomassa s’ha de concebre com un projecte de desenvolupament local més que com una opció individual, afavorint des de l’administració la instal·lació de calderes i el disseny dels sistemes d’aprovisionament d’aquestes. En aquest sentit són especialment interessants experiències com la de Biescas ). Orozko ) o la de Forcall que estan desenvolupant xarxes públiques de generació de calor amb biomassa.

Altre element important i a tindre en consideració abans de llançar-nos al conreu d’espècies vegetals orientades a la producció de biomassa, és que potser aquestos cultius no són tan necessaris. Una comparativa del rendiment calorífic d’alguns subproductes i residus de producció o l’aprofitament de determinades espècies forestals i vegetació a eliminar (plantes invasores com la canya (arundo donax)) ens han de fer reflexionar si és tan necessari el cultiu pel moment. Si tinguem materials de franc al nostre abast que puguem valoritzar per obtindre un benefici potser no és tan necessari dedicar esforç i terres a un cultiu energètic.

Poder calorífic mitjà de diferents espècies vegetals.
Fer click sobre la imatge per a fer-la gran.

Poder calorífic mitjà de diferents tipus de biomassa.
Fer click sobre la imatge per a fer-la gran.