Galeria de Fotos de l’entorn de Navalón (Enguera)

Tot i haver restes de població a la zona des de la prehistòria (Pintures rupestres del Barranco del Toro*; assentaments eneolítics de la Canaleja i Santich; restes de la edat del bronze a los Bujesel Puntallas Arenas i la Canaleja….) la zona de Navalón va tindre una ocupació escassa pel seu caràcter insegur de zona de frontera entre els regnes de València i Castella i per la posterior expulsió dels moriscos que poblaven alguns llogarets a la zona. A l’edat Moderna el territori de l’actual Navalóndepenia de l’ordre de Santiago que gaudia del senyoriu d’Enguera i s’organitzava al voltant de las Casas de Argoya (actualment Casas de Requena) i de la Vega de Albarrilla.

 Ja al segle XVIII, tot i els patiments de la guerra de successió, el nostre país va viure una forta expansió econòmica i demogràfica que va portar a la necessitat de colonitzar noves terres si es volia cobrir totes les necessitats de la població. Aquesta situació de massa gent i poca terra lliure prop dels pobles va afavorir que aparegueren bona part dels masos i aldees de l’interior valencià que tenen el seu origen a aquest procés. En arribar a aquestos terrenys marginals, molts d’aquestos assentaments seran veïns o molt propers a despoblats moriscos o al dispers que s’havia aconseguit mantindre a les zones de muntanya després de l’expulsió. Va ser aquestel cas de Navalón on una família amb aquest cognom arribada d’Almansa comença a treballar unes terres envoltades per despoblats moriscos i alguns llogarets, cases i masos aïllats. Un parell de generacions després els descendents de la família original ja havien donat lloc als llogarets de Navalón de Arriba y Navalón de Abajo (Conegut com Casas de Miguel en aquell moment) i començat a reocupar despoblats moriscos propers com el de Benalaz on es va explotar un molí que ja hi era present a la zona.

*Nota, En aquest web intentem respectar la toponímia real. És per això que mantinguem les formes castellanes locals tot i tractar-se d’un article en valencià.