Galeria de la Pujada al Pi de Sant Vicent (Ferrer).

Els antropòlegs i altres científics que es dediquen a estudiar els costums i ritus han trobat diverses explicacions a la tradició que hi ha alguns pobles d’aprofitar els dies de festa per enfilar-se cap amunt per un arbre situat al centre d’un plaça o altre espai obert. És un costum ben conegut a la nostra península i que també es celebra al territori valencià. Pràcticament tots aquestos estudiosos coincideixen en que es tracta d’una celebració típica de la primavera i que probablement tinga algun tipus de relació simbòlica amb la fertilitat. Segur que els més espavilats ja s’han adonat alguna vegada que el tronc d’un arbre té alguna similitud amb l’òrgan reproductiu masculí i a la resta ja ens ho conten antropòlegs, etnòlegs, psicòlegs i tots els científics interessats en la matèria (de les festes, malpensats!).

Normalment, l’arbre a pujar es un pi o un xop al que se li ha retirat la corfa i que s’ha banyat amb qualsevol substància que el faça més llefiscós. Aquell que puja el primer i toca el seu cim té dret a reclamar un premi que pot variar en funció del lloc on es celebre la festa. Tot i que a aquesta galeria hem inclòs un parell d’altres llocs del País Valencià on es fan festes semblats (en aquest cas Castielfabib i Casas Altas), la galeria es refereix a la pujada al Pi de Sant Vicent en Canals. Com a curiositat cal dir que pot ser aquest poble siga l’únic o dels pocs al nostre entorn que celebra dos pujades de pi cada any. La primera el dia de Sant Vicent Ferrer es fa a la Plaça de la Presó en la que mor el carrer del Sant que dona nom al barri que la circumda i la segona a les festes de La Torreta (també coneguda com La Torre o La Torreta de Canals) que es celebren en la data de Les Creus de Maig. Tot i aquesta doble pujada, el poble rep poca atenció en la literatura dedicada al tema; potser perquè es tracta d’actes fora de les festes patronals circumscrits a un barri o pedania concrets.

A la galeria puguem vore com el 8 d’abril un grup de joves provinent de La Torre precisament (aquest extrem no s’ha pogut confirmar del tot) pujava al Pi de Sant Vicent desenvolupant un treball d’equip que inclou cobrir el tronc amb algeps per tal d’evitar relliscades, realitzar diverses maniobres per tal de fer arribar més algeps als que estan pujant o pujar per a suportar amb els muscles i donar descans al company que està dalt. Per aquells que tinguen més interés o curiositat direm que el grup va aconseguir el seu objectiu i va guanyar el premi que consistia en diners arreplegats pels festers del Barri de Sant Vicent.

Pel que fa als espectadors hem de dir que la tradició mana que el públic gaudisca de l’espectacle amb un berenaret al que el cacau, els tramussos i les faves bollides són el centre del menú.

Polseu sobre les imatges per a fer-les grans.

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                                

                                           

                                       Pi de Castielfabib        Xop de Casas Altas (Rincón de Ademuz)