QUÉ QUEDA DESPRÉS DEL NOSTRE ABANDÓ?

edificacions que són el darrer testimoni de la vida i activitats dels nostres avantpassats. Munts de pedra, fusta i argila als que el temps es menja poc a poc si no hi ha qui els rescate de l’oblit i els done un nou ús. A València quan vegem qualsevol clot obert a una obra a Ciutat Vella trobem a una certa fondària una capa de color gris encaixada entre altres dues de roig més viu, és el resultat de la descomposició dels materials que un dia van ser la Valentia dels romans. La pols va tornar a la pols i els habitants de la ciutat a èpoques posteriors no van patir grans molèsties per les runes restants de la caiguda de l’imperi romà.

 

A meitat del segle XX la construcció va canviar radicalment a les nostres terres. Els materials tradicionals van desaparèixer substituïts per altres com la rajola, el formigó, l’acer…que no són biodegradables, o al menys no ho són a escala humana. Que vol dir això? Que les nostres runes perduraran durant molt de temps a la vista de moltes generacions. A hores d’ara són moltes les obres a mig fer abandonades per tot arreu i també moltes les edificacions abandonades, és el preu que paguem per la bombolla immobiliària i per altres crisis com la rural que despoblen moltes de les nostres localitats. Cal pensar que fem amb tota eixa runa, amb l’enorme empremta ecològica que estem deixant. A molts llocs els edificis abandonats s’han convertit en una font de problemes que abasten des de l’estètica a la sanitat i el resultat són conflictes de tota mena i la degradació de l’entorn natural i urbà i en definitiva de la qualitat de vida de moltes persones.

 

Per sort, hem avançat molt i bona part d’eixos edificis i runes poden ser reciclats  (més informació ací), tot i això, amb la crisi que pateix actualment el sector de la construcció, este reciclatge es pot perllongar prou en el temps. Obviament la solució més senzilla i lògica és la reutilització. Cal reformar bona part d’estos edificis i donar-los un ús nou. És una cosa tan raonable i comprensible que hauria de ser molt difícil trobar algú en desacord. Cal també prendre mesures per a evitar continuar generant els 2 kilograms diaris d’enderrocs que cadascun dels ciutadans del nostre estat produeix al dia (estem parlant d’una xifra que duplica els residus sòlids urbans -”bossa del fem”- que generem a cada casa). El primer és demanar als nostres governants i administració que complisquen la normativa de residus pel que fa a les restes de construcció, forçant a un reciclatge efectiu i no únicament a l’abocament controlat. Tant l’actual Pla Integral de Residus com el que s’aprovarà en breu disposen dels instruments legals necessaris. Altra cosa necessària seria forçar a l’ús de materials biodegradables a la construcció dels edificis. L’ideal seria que tot allò que no fos fàcilment reciclable fos biodegradable. I tornant a la reutilització: El millor residu és el que no es genera. Cal afavorir la rehabilitació primant la restauració per damunt de la construcció.