ALGUNES CLAUS PER COMENÇAR A CONÈIXER MILLOR L’ALBUFERA

L’Albufera i els seus voltants constitueixen un espai singular amb notables trets diferencials així com estrets vincles amb les comarques de l’Horta i la Ribera Baixa, un referent ineludible d’aquests territoris, i que com a tal reben un reconeixement en determinats àmbits. Tot i això es tracta d’un espai insuficientment conegut no sols pels valencians en general sino per bona part de la gent que resideix als voltants, una característica extensiva a major escala a d’altres valuosos humedals de les nostres terres, quan no a bona part dels espais naturals. Per molta gent de l’Horta i la Ribera Baixa predominen les imatges clàssiques de determinats indrets, tòpiques en molts casos, quan no únicament les lúdiques d’espais com el Palmar i la seua oferta gastronòmica, rutes discotequeres o de la Devesa amb la pineda o les platges.

Tot i que l’Albufera i els seus voltants constitueixen un autèntic tresor, no representa cap novetat la notòria despreocupació per ella i els seus valors així com el desaprofitament com a espai natural lúdic accessible per a molts ciutadans per la proximitat als seus llocs de residència. Sovint molta gent pren consciència d’aquesta realitat, més sovint encara cal dir que transitòriament, després d’una clàssica visita acompanyant a un visitant foraster, persones que com sol passar valoren en major grau allò que no tenen a l’abast.

Parlar de l’Albufera i els voltants és parlar no sols del llac, del lluent i les seus ribes sinó també de la marjal, els arrossars que l’envolten i de la Devesa, la faixa arenosa i en bona part forestal que l’ailla de la mar. Els tres espais diferenciats, els tres paisatges, formen part d’un tot integral, els components d’una unitat que sols té sentit amb eixe caràcter unitari. La supervivència del conjunt depèn de la de les tres parts integrants i els seus vincles, una vinculació que va estar convenientment reconeguda amb la declaració conjunta com a parc natural.

El resultat és que qui s’apropa a aquest lloc pot gaudir en escassos quilòmetres de la pineda de la Devesa, de l’espill d’aigua del lluent i el cinturó de mates i altres paratges de vegetació lacustre però també dels extensos arrossars solcats per sèquies i esguitats de cases, aquest darrer un espectacular paisatge antropitzat ple de racons poc coneguts i panoràmiques sorprenents.

L’Albufera i el seu entorn és en primer lloc un territori de notable valor ambiental i paisatgístic, amb un gran patrimoni de fauna i flora, però també és un espai privilegiat per observar la seua complexa evolució a partir de l’acció humana. No es tracta d’un espai inalterat sinó per contra del producte de la seua evolució històrica singular, una mostra de les transformacions antròpiques, amb els seus resultats positius i negatius, com a tantes altres contrades. Al llarg dels darrers segles va evolucionar d’un espai per les activitats recol·lectores, lloc de caça i pesca, estretament reglamentades, a un altre bàsicament agrícola, sols possible pel treball intensiu de generacions de persones en la creació d’infraestructures agràries i el propi conreu, amb aquelles anteriors com a complement. Durant les darreres dècades les activitats precedents han passat a coexistir amb els usos lúdics, desenvolupats a partir del procés d’urbanització.

L’esmentada evolució històrica ha originat una reducció de la superfície del llac, la decissiva apertura de goles reguladores de comunicació amb la mar i la regulació dels cabals pel reg i el drenatge, la consolidació d’un model propi de poblament i d’aprofitaments i ja a l’etapa més recent canvis com la urbanització parcial de la Devesa, la transformació del Palmar, l’increment de la contaminació, la difusió d’usos lúdics, etc. Tot i això la cosa podria haver anat a més sinó no s’haguera desestimat projectes que a hores d’ara en semblen sorprenents com la construcció d’una base de submarins a la Devesa, com es va plantejar a la dècada de 1920, o si hagués continuat al mateix ritme la conversió de basses d’arròs en horts o plantacions hortícoles o sense la declaració com a parc natural. Actualment un conjunt de problemes encara comprometen el futur d’aquest espai i les seues característiques.

Al llarg de propers articles volem difondre informació sobre aquest territori, mostrar racons d’interés, reflexionar sobre les seues problemàtiques, aportar idees per una gestió harmònica d’un espai tan sensible, etc. Per als qui tenim vincles familiars i personals amb aquest reducte o simplement per qui té interés per allò que afecta al nostre territori, els seus paisatges i els espais naturals hi ha camp per davant.

Com a qüestió de partida si algú que està llegint aquestes línies vol endinsar-se en el món de l’Albufera i anar fent camí al voltant del seu coneixement recomane hui quatre publicacions que poden resultar d’interés:

-“Regadiu i canvi ambiental a l’Albufera de València”, excel·lent estudi del geògraf Carles Sanchis Ibor, que mostra l’evolució d’aquest espai al llarg del temps. Fou publicat per l’Universitat de València en 2001.

-“L’Albufera de València”, interessant introducció a l’Albufera per part de Joan Fuster, editada en Barcelona en 1970 per l’editorial de la Rosa Vera i reeditada per editorial Bromera en 1993.

-“Pescadors, caçadors i ramaders. Un estudi de les economies complementàries a l’Horta-Albufera (1761-1846), de Josep V. Castelló, editat pel Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Catarroja el 1991.

-“El cultiu tradicional de l’arròs a Silla”, de Marina Zaragozà Pérez, editat per l’Institut de Filologia Valenciana en 1982. Es tracta d’un estudi etnològic molt complet sobre el cicle agrícola d’aquest cereal i el seu espai de desenvolupament, en aquest cas més focalitzat per les persones interessades en aquestes qüestions.