EL NOU PLANTEJAMENT EUROPEU: EUROPA 2020

No és cap secret que l’actual crisi està afectant a la Unió Europea amb una major intensitat que altres estats i regions económiques, a la base d’este problema ens trobem amb dos factors principals d’una banda les pròpies feblesses estructurals de la UE i els estats que la conformen, de l’altra, i derivada de l’anterior, el fet de que la UE i els seus estats són un objetiu fàcil per als especuladors que operen als mercats internacionals. Obviament aquells que pretenen obtindre beneficis fent que els mercats de deute públic es desplomen (i per tant dificultar la principal font d’accés a crèdit de les economies estatals públiques i privades) no van a actuar en contra dels seus propis interessos i no actuaran contra els seus propis païssos (es tracta d’empreses que principalment tenen seua a Nova Iork i Londres, que tot i ser part de l’UE no forma part del sistema Euro); ni en contra d’estats que els aporten capitals per a invertir (com ara els estats petrolers); ni contra estats pobres que no poden garantir el pagament del deute públic; ni contra gegants com Xina, l’Índia o Russia, que, a banda de ser una bona seu per a les seues inversions o negocis o aportar-los importants capitals, poden prendre mesures coercitives i punitives a les que la UE no s’atreveix o no por assomir pel seu compromís amb la legalitat internacional. Som un dels pocs objectius dels especuladors que no pot respondre de mala manera i damunt té el pagament del deute garantit. Este darrer problema sols es pot solventar enfortint la UE i superant els pànics localistes que boten davant de cada crisi, però els dèficits estructurals que patim es poden resoldre amb polítiques de desenvolupament que detecten els problemes clau i proposen solucions.

El repte és gran, la crisi ens ha fet recular al nostre desenrotllament econòmic i social i ha deixat a l’aire els nostres punts més febles. A més a més hi ha altres problemes externs i interns com ara l’envelliment de la població, la competència a mercats globals o l’excessiva pressió sobre determinats recursos; que no s’aturen i als que cal també donar resposta. Dins aquest marc més negre que el cul d’una paella la Unió Europea ha començat a delinear quines seran les línies principals de la seua estratègia per a que no acabem sobrepasats per la nostra pròpia història. D’esta manera el pasat més de març es va presentar un document estratègic titolar “Europa 2020″ on es marquen les directrius que hem de seguir per continuar amb el benestar del que ara gaudim. Este document serà adoptat de forma defitiniva el present mes de juny. A grans trets el que es pretén es la creació d’una economia inteligent, sostenible i integrador que gaudisca d’alts nivells d’empleament, productivitat i cohesió social i territorial. Per tal d’aconseguir això les accions a mamprendre es centraran al compliment de 5 grans objectius de caire quantitatiu:

1. El 75% de la població entre 20 i 64 anys haurà d’estar empleada el 2020.
2. El 3% del PIB europeu haurà d’ésser invertit en I+D per al 2020.
3. S’haurà s’assolir l’bjectiu 20/20/20 en matèria de clima i energia. És a dir: Reduir les emisions de gasos causants del canvi climàtic en un 20% (ampliable a un 30% si s’acorda internacionalment), estalviar un 20% del consum energètic per l’augment de l’eficiència energètica i promoure que les energies renovables suposen al menys un 20% de la producció total d’energia.
4. Un percentatge d’abandonament escolar inferior al 10% (front a la mitjana del 15% actual) i al menys un 40% de la població de les generacions més joves amb titulació superior per al 2020.
5. Reduir en 20 milions les persones amb risc de pobresa per al 2020.

Per acomplir estos objectius s’han dissenyat set grans iniciatives emblemàtiques:
1. Unió per la innovació: Amb l’objectiu d’adreçar la política d’I+D als reptes als que s’enfronta la nostra societat: Canvi climàtic, energia i us eficaç dels recursos, salut, evolució demogràfica…
2. Joventut en moviment: Increment de la qualitat del sistema educatiu europeu.
3. Agenda digital per l’Europa: Aconseguir beneficis econòmics socials i sostenibles gràcies a un mercat únic digital basat a un accés a internet i aplicaciones interoperatives ràpides i ultrarràpides amb una banda ampla per a tots (2013), accés universal d’al menys 30 mbps i més del 50% de les llars europées conectats a velocitats superiors a 100 mbps (2020).
4. Us eficaç dels recursos: Recolzar una economia que utilitze eficaçment els recursos i amb baixes emisións de carboni. Deslligar el creixement econòmic del consum de recursos i energia reforçant la competitivitat i promoguent una major seguretat energètica.
5. Una política industrial per a l’era de la mundialització: Una política industrial que recolce l’esperit emprenendor i que ajude a les empreses europées, en especial les PIME, a gaudir dels beneficis de la mundialització i l’economia verda.
6. Noves Qualificacions i empleaments: Crear condicions per a modernitzar els mercats laborals per tal d’incrementar l’empleament i garantir la continuació del nostre model social.
7. Plataforma europea contra la pobresa: Garantir la cohesió econòmica, social i territorial.

Estes set iniciatives les durant a terme tant la UE com els seus estats membres. Per tal de controlar el procés es faran informes dels avanços i s’adoptaran directius integrafes per a cobrir l’àmbit d’aplicació de les prioritats i objectius de la UE. Amb els informes estatals es faran recomanacions específiques i es proposaran solucions. Al propi document es marquen una sèrie de carències i problemes que cal resoldre per tal de que esta estratègia siga viable com ara: la implantació d’un veritable mercat únic, la necessitat d’inversió pública i privada per al creixement, la implantació d’una política exterior forta i unificada, la coordinació dels governs europeus i l’eixida de l’actual crisi amb una estratègia creible, la reforma del sistema financer, el sanejament de les finances públiques i la coordinació de les polítiques econòmiques i monetàries.

Europa 2020 és un interessant punt de partida, potser peca d’indefinició perquè un dels principals problemes que sempre pateix la Unió Europea és que pel camí sempre hi han interessos més o menys legítims que acaben per buidar de contingut moltes de les grans reformes en obtindre el recolzament d’un grup d’estats dispostos a bloquejar-les. Un asunt que no s’aborda és el de les mesures eficaces per tal de controlar eixe desgavell que anomenem “Els Mercats Financers”, hauriem no sols de promoure les mesures de control propostes, sinó també afavorir que el territori euro tinguera també un centre de decissió financera i un mercat de valors senyer que contrarrestara l’excessiu pes de Londres i Nova Iork. No puguem ser la titella dels especuladors. Per molt que millorem la nostra economia i els nostres controls sobre el sistema financer ens continuaran atacant, perquè siguem, junt al japó, l’únic objectiu viable i possible.

Altre aspecte important que s’ha deixat de banda, i que molt a sovint ens deixa amb el cul a l’aire a l’Europa és que al document no s’esmenta una realitat molt important i palesa: Europa està feta de poblacions i territoris amb una llarga tradició, a molts casos parlem de més de 1000 anys d’existència com a poble definit i fins i tot a alguns més de 2000. Els europeus tinguem una forta identitat local i el reconeixment d’eixa identitat i la seua articulació deuria de formar part de qualsevol política europea que pretenga enfortir les institucions, perquè sinó el que pasa és que estos forts sentiments identitatis es transformen en corrents disgregadors.

Potser el més gran i punible oblit d’esta estratègia és l’asunt agrari. La Política Agrària Comuna (PAC) gestiona el 40% del pressupost europeu. És més, als mercats agraris l’Europa hauria de tindre molt a dir: De les grans tradicions culinàries mundials la majoria són europées; els nostres productes i plats són la base d’allò que es nomena cuina internacional; els més reputats xefs mundials són nostres; els nostres vins, cervesses i licors són els més consumits i els que marquen els standards dels mercats…A més a més l’agricultura és la principal eina de gestió dels nostres territoris i paisatges…No es mereix tot això una gran iniciativa emblemàtica? És ben cert que la PAC ja marca una sèrie d’objectius i estratègies agràries, pero gairebé sempre de caire defensiu per tal de salvar el que queda. Europa 2020 deuria de plantejar-se passar a l’atac i que l’agricultura esdevinguera un motor de desenvolupament social i econòmic.

Tot i això, Europa 2020 és un document possitiu, va pel bon camí: El de creure al nostre potencial i voler aprofitar-lo per a marcar unes noves regles del joc.