El País a la taula: Els Pepitos.

Els pepitos, també coneguts amb el nom de ximos a algunes contrades de Castelló, són una de les receptes més típiques de la Pàsqua a algunes de les nostres comarques. Com són una recepta popular el seu origen és incert, però pels seus ingredients i contundència cal destacar el seu paper com a aliment trencador del dejú de Quaresma. “Que no ens deixen menjar carn? Pos farem un pepito…” Perquè un pepito es com un pastisset de tomaca versió 2.0. carregada de potència. I és que ara la Quaresma és una cosa un poc de broma, però per a les persones que vivien lluny de la costa 40 dies seguits sense poder menjar carn en hivern era un problema d’allò més seriós. No hi havia ni la mateixa varietat de verdures i fruites que tinguem ara ni la possibilitat de conrear-les durant els freds a un hivernacle. La Quaresma era un temps de malaltia i mort per a molts dels nostres avantpassats assetjats pel fred i unes jornades i condicions de treball molt dures. Sort que algú va idear respostes com els pepitos que amb un quatre coses i un poc d’enginy permeten una aportació de nutrients molt elevada per a sobreviure a la Quaresma i celebrar la Pàsqua com toca. Perquè un bon berenar de Pàsqua té que contar amb un menage a trois de Pepito, llonganissa i mona amb xocolata que resucitaria el nostre senyor si son pare li havera fallat.

A alguns llocs de l’estat els pepitos són entrepans de tamany menut (de vegades de tamany normal) però que no tenen res a veure amb els que estem parlant. Els nostres consisteixen a un pa de xicotet tamany al que se li talla una punta i es buida la molla. L’interior buit s’ompli amb un sofregit de tomaca, pimentó, tonyina, pinyols, ou dur i la molla que s’ha retirat. Després es pren la punta que s’ha tallat i colocada del revés es fa servir com un tap per tal d’evitar que el panet es buide i es punxa amb un escuradents per a evitar que es solte. Es penseu que s’ha acabat? NO. Encara queden tres pasos: Banyar el pepito en llet, banyar el pepito en ou i fregir-lo fins que cualle l’ou amb oli abundós i calent. Com que és un plat d’hivern i primavera, la recepta tradicional es fa amb tomaca i pimentons en conserva, tot i que a alguns empren producte fresc i el resultat no és roin. Són millors els pans amb la crosta blaneta (per a que al moment de fregir no és faça massa dur) i molla amb molt d’aire (per a que quan reomplim amb el sofregit i la molla càpia tot i no desaprofitem part de la molla).


Hi ha llocs on els pepitos s’omplin amb carn picada al lloc de tonyina al sofregit i després a cada poble em trobem moltes variants sobre la recepta canònica: Hi ha els que no el passen per llet i s’aconformen amb arrebossar amb ou, hi ha qui afegix panses al sofregit, hi ha qui posa ceba, hi ha qui no possa pinyols… Té igual: El pepito és tan poderós que ho soporta tot.