La Propera Llei Urbanística Valenciana.

Que alguna cosa ha anat malament amb l’urbanisme valencià durant un bon grapat d’anys és un fet de domini públic que la Generalitat comença a reconèixer públicament. Al socaire de la legislació vigent s’ha creat un bombolla immobiliària que ens ha esclatat en plena cara, s’ha urbanitzat i construït a llocs de viabilitat econòmica i social impossible, s’ha alterat el nostre paisatge i medi ambient i s’han comés abusos contra menuts propietaris per part de promotors amb pocs escrúpols (si és que hi ha promotors que en gasten…) D’altra banda el marc legislatiu és tan complex que a hores d’ara en són cinc les lleis que regulen la matèria: La Llei d’ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, La Llei Urbanística Valenciana, la Llei del sòl no urbanitzable, el Decret-Llei d’Actuacions territorials estratègiques i la Llei del Golf. Aquesta darrera es refereix a l’esport, no a l’actitud dels que la van promulgar. D’aquest rebombori normatiu ens queda l’orgull de ser un dels pocs llocs al món que poden presumir de tindre una Llei dedicada a regular concretament la construcció dels camps de golf. La pròpia existència de la necessitat d’una llei d’aquestes característiques ens indica clarament que el panorama valencià al voltant de l’ordenació i gestió del sòl i territori estava fora de mare.

Des de la Conselleria del ram (ara es diu Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient) s’ha presentat un esborrany de llei que pretén unificar el que hi ha i reorganitzar processos i procediments per tal de fer més senzilles les tramitacions. Aquesta reforma legislativa es concreta en tres grans blocs: Un primer dedicat a la planificació i que es dedica a desenvolupar el que la Generalitat entén per un desenvolupament territorial sostenible que inclou els instruments d’ordenació urbanística i territorial. El segon es refereix a la gestió i marca les condicions dels Programes d’Actuació Urbanística dins el marc de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i marca quins són els drets dels propietaris del sòl. El darrer bloc es dedica a la disciplina urbanística que s’ha de seguir a l’hora de desenvolupar el que s’ha planificat. Com que aquest web és dedica en bona part al territori, és el primer d’aquestos blocs el que centrarà l’interés del present article. Com que el que tinguem davant no és més que un esborrany, tampoc faré una anàlisi detallat ja que encara es poden produir canvis substancials.

El Procediment.

La nova llei urbanística, pel que fa als instruments de planificació i gestió del territori, incorpora canvis més de caire filosòfic que procedimental. És d’esperar, vist que el marc dels procediments està prou acotat per les legislacions estatal i europea. És a dir, els canvis estaran més a les parts i intencions que intervenen al procés que al propi procediment a seguir que ens ve marcat des de fora. D’aquesta forma el procediment per a fer un Pla General queda de la següent forma:

  1. El municipi, i a alguns casos específics la Generalitat, inicia el Pla. A partir d’aquest moment s’hauria de generar la següent documentació:
    1. Memòria.
    2. Informe de sostenibilitat ambiental + mapa de riscos naturals.
    3. Informe de sostenibilitat econòmica.

Aquesta informació s’haurà de vore acompanyada per l’inici de l’Avaluació Ambiental Estratègica, consultes i acords amb altres administracions i municipis veïns que es puguen vore afectats pel Pla, Sol·licitud dels informes legalment preceptius i qualsevol altre informe que es considere necessari per a l’efectivitat i l’encert de l’actuació projectada.

  1. El Pla se sotmet a un procediment d’informació pública per tal de recollir al·legacions de particulars, institucions i administracions.
  2. La Conselleria avalua el pla considerant les al·legacions presentades.

A partir d’aquest moment ens podríem trobar en dues situacions. La primera que tot s’aprove i el pla puga continuar el seu desenvolupament sense cap entrebanc més. La segona que la Conselleria detecte qualsevol errada, manca o omissió o que considere que els que al·leguen tenen raó. En aquest segon cas ens trobaríem davant de dues situacions.

  1. Les modificacions del Pla que es facen seguint les ordes de la Conselleria com a resultat de la seua avaluació no detenen el pla sinó que s’incorporen a aquest i es pot continuar.
  2. Els canvis que impliquen un augment o disminució inferior al 20% de la superfície total de sòl classificat com a urbà i urbanitzable no tenen la consideració de modificació substancial i per tant tampoc faran repetir el procediment d’informació pública.
  3. És a dir cal que la conselleria considere que s’ha de canviar en més d’un 20% la superfície total del sòl urbà i urbanitzable per a que siga necessari obrir un nou procediment d’informació pública i al·legacions. A més a més, s’indica que sols es podrà repetir una vegada aquest procediment.

El projecte marca que les objeccions al Pla General per part de la Conselleria es farien:

  • Per a fer respectar l’equilibri urbanístic al territori.
  • Pels resultats de l’avaluació d’impacte ambiental.
  • Per a garantir la regularitat, encert i oportunitat de la classificació del sòl, especialment del protegit.
  • Per asegurar la correcta organització del desenvolupament urbà i la suficiència i adequació de les reserves de sòl.
  • Per a coordinar la política urbanística municipal amb les autonòmiques de conservació del patrimoni cultural, habitatge i protecció del medi ambient.
  • Per a garantir la viabilitat econòmica del pla.

Els plans es podran sotmetre a revisió però garantint sempre que no es puga edificar als terrenys forestals al menys durant 30 anys. Tot i que la Conselleria ja contempla a la seua proposta de canvis de la llei forestal que es puga edificar a aquestos sòls si es considera que l’obra projectada és d’interés.

Els plans podrien afectar a espais protegits, sempre dins dels supòsits marcats per la legislació estatal de referència.

Una vegada el Pla està aprovat començaria el treball de l’ajuntament que elaboraria una Ordenació Urbanística Detallada que el desenvoluparia sobre el terreny amb la contractació d’agents urbanitzadors contractats per mitjà de licitació.

Els canvis.

Quina és la modificació més substancial respecte al que hi ha ara? Doncs que de primeres sols els Plans Generals podrien classificar el sòl i que aquestos plans sols poden ser promoguts des de l’administració i de segones el següent paràgraf:

Article 2. Activitat urbanística de planejament

Les administracions públiques competents per a formular, tramitar i aprovar instruments de planejament urbanístic no poden signar amb persones juridicoprivades convenis que tinguen com a objecte l’ordenació d’aquests instruments, o que s’hi referisquen de qualsevol manera.

És a dir l’empresa privada i els particulars no podran esdevindre planificadors del sòl tal i com estaven fent fins el moment, recollint així una de les demandes més esteses entre la societat valenciana pel que fa a la matèria. El sòl és un recurs primordial i, per tant, és d’esperar que la seua gestió depenga de criteris d’interés general i no dels beneficis particulars.

Altre aspecte positiu és que als estadis inicials del Pla General s’incorporen els criteris ambientals, territorials, econòmics i socials que l’han d’acompanyar a tota la seua tramitació de forma que es tinguen en compte des d’un primer moment.

Algunes consideracions.

Tot i això també hi ha alguns punts de l’esborrany que poden generar problemes al futur. L’actitud de la Conselleria que a les seues declaracions d’intencions sembla més interessada a la part de la simplificació burocràtica que per la gestió correcta del territori: La llei ajudarà a construir més ràpid no millor. Dit en paraules de la consellera Bonig: “Agilizar y simplificar la actividad urbanística, así como favorecer la dinamización socioeconómica y la generación de empleo en el conjunto del territorio”. Un intent de reviscolar un sector molt important a la nostra economia, però vist el paper que ha tingut a la forta crisi que patim caldria repensar si amb aquesta llei no estem començant d’alguna forma altra bombolla que ens rebentarà a la cara d’ací a 10 o 15 anys. És clar que segurament hi ha actuacions urbanístiques a determinats indrets que podrien generar treball i ingressos que són necessaris, però com a país ens interessa més una reflexió pausada que ens permeta reordenar el sector -i la resta de la nostra economia- abans d’escometre un rescat que ens pot tornar al cul-de-sac al que vivim ara.

Altra de les ombres preocupants que sobrevolen la proposta de nova llei és el fet que el procediment d’informació pública perd part de la seua força. La no repetició d’aquest procediment si les modificacions al Pla General es produeixen seguint ordres de la Conselleria o no generen modificacions superiors al 20% del sòl urbà i urbanitzable retalla la capacitat de control que tinguem els ciutadans i també la capacitat que tinguem de protegir els nostres interessos particulars i col·lectius. Els funcionaris de la Conselleria poden equivocar-se, poden cometre fraus i poden prevaricar i davant d’això sols quedarà el recurs a costosos procediments judicials. D’altra banda, el llindar del 20% sembla massa ample. Un 20% és una cinquena part del total… Si considerem per exemple el nostre cos algú consideraria la pèrdua del cap, un braç o una cama com una alteració poc substancial?

També genera molts dubtes el fet que l’administració siga origen de les iniciatives i al mateix temps jutge i part d’elles. Tot i l’encert de reclamar per al sector públic la iniciativa d’ordenació del territori i de prohibir els acords amb la iniciativa privada que puguen influir al desenvolupament urbanístic cal preguntar-se si la Conselleria i els ajuntaments poden garantir en solitari que el procés és net i guiat únicament per l’interés general. La pròpia conselleria, i els consellers, han trencat contínuament la neutralitat que se’ls hauria de suposar en afavorir reformes com la de la llei forestal que hem esmentat fa pocs paràgrafs. Casos com els dels residus, els aerogeneradors o la legislació vigent del sòl ens mostren una administració amb greus carències, amb sentències en contra i de la que fins i tot es pot dubtar de l’honorabilitat de la gestió (com seria el cas de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals cada vegada més embolicada al cas EMARSA). Podem assumir sota aquestes condicions que la Conselleria siga jutge i part i de vegades promotora dels Plans? D’altra banda cal ser molt innocent per a creure que prohibint que se signen acords amb la iniciativa privada hi ha prou per tal d’evitar que el desenvolupament urbanístic o la gestió territorial obeïsquen a interessos particulars més que no els generals. La iniciativa privada pot influir de moltes formes sobre l’administració i té una gran capacitat de pressió. Sols cal vore amb el que s’han trobat els alcaldes que han intentat impedir la construcció de determinades urbanitzacions. Cal un òrgan extern i independent que verifique i certifique que es fa el que toca i com toca, la resta es permetre que tot continue igual, la mateixa cara baix una nova màscara.

Esperem que la llei definitiva arbitre solucions al que acabem d’assenyalar i potencie encara més els aspectes positius que té aquest esborrany.